1 v. tr. Posar una cosa en justa proporció amb una altra, fer que un cosa vingui bé amb una altra.
adaptar. Adaptar un tap a un orifici.
conformar, ajustar a una norma, a allò que és ordenat per algú, a allò que és necessari.
acordar
acomodar
encaixar, fer entrar una cosa dins una altra ajustadament.
encadellar
emmetxar. Es belluga perquè està mal emmetxat.
encaixar. Encaixar la porta amb el bastiment.
acoblar, unir dues peces entre elles de manera que ajustin perfectament.
calibrar, donar a una cosa el calibre just.
conjuminar, ajustar, posar d'acord diverses coses de manera que vinguin bé per al fi que es desitja.
proporcionar. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit.
sincronitzar, ajustar dues coses en el temps.
engalzar, ajustar dins un galze.
emmotllar (fig.), ajustar la conducta a una norma determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies.
cenyir, ajustar una banda de roba, un cinturó, etc., al voltant d'una part del cos.
2 (una porta, una finestra, etc.) → tancar.
ajuntar. Ajuntar una porta, tancar-la sense passar el pany.
3 Concertar les condicions d'un contracte.
concertar
alfarrassar, ajustar a un tant alçat, esp. els fruits en verd.
→ acordar.
4 v. intr. Adaptar-se, una cosa, amb una altra. Aquesta porta no ajusta bé.
encaixar. La porta no encaixa.
quadrar
casar. Aquests colors no casen.
harmonitzar
adaptar-se
emmotllar-se
venir bé
venir just
→ avenir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
